|
16/04/2021
L'informe de datació de l'arbre, tombat pel temporal Gloria el 2020, li atorga 437 anys L'Alzina Grossa de Bellmunt, que el temporal Glòria va ser caure la nit del 20 al 21 de gener de 2020, tenia més de 400 anys de vida. És la conclusió a què ha arribat una minuciosa investigació d'un grup d'experts que ha treballat els últims mesos en la datació de l'arbre, a partir d'una doble medició: la tècnica del Carboni-14 i el càlcul del nombre i distància de separació de les anelles del tronc. La investigació, cordinada pel naturalista Josep Gordi (josepgordiarbresipaisatge.cat), professor jubilat de Geografia Física de la Universitat de Girona, i l'empresa osonenca Anigami, ha comptat amb la col·laboració d'un laboratori especialitzat de Seattle (Estats Units) i de l'Instituto Pirenaico de Ecología, amb seu a Saragossa. Hi ha hagut una complicació afegida, i és que pel mal estat del cor de l'arbre -víctima de diferents vicissituds al llarg de la seva història-, la datació empírica de la seva edat s'ha pogut acreditar fins als 240 anys. Arribar als 437 que finalment se li atribueixen s'ha fet extrapolant les dades empíricament demostrables a l'amplada fins on podia haver-hi el cor del tronc, amb un marge d'error de 30 anys. En concret, en la làmina de tronc estudiada s'han pogut identificar fins a 259 anelles amb un creixement d'1,6 mm anuals. Els 437 anys de vida que s'atribueixen a l'Alzina Grossa s'han calculat en base al radi mitjà de tronc, que arribava als 70 centímetres.
L'Azina Grossa, situada al camí de Bellmunt -on també hi conflueix la carretera d'accés al santuari- era segurament l'arbre més emblemàtic, conegut i fotografiat de Sant Pere de Torelló. Va ser una de les víctimes del temporal Glòria, al gener de 2020. De la seva fusta, els Amics de Bellmunt en van fer uns medallons de record que al desembre d'aquell any, en col·laboració amb l'Ajuntament, es van repartir per totes les cases del poble, juntament amb un petit llibret que en recollia la història, diferents referències bibliogràfiques i literàries i un recull de fotografies. En total se'n van distribuir més de mil exemplars.
Hi ha hagut el problema afegit que, a causa de la situació de pandèmia per la COVID, tant el 2020 com el 2021 s'ha hagut de suspendre l'aplec de Dilluns de Pasqua que se celebra cada any al santuari, que hauria estat el marc per un homenatge a l'Alzina Grossa. Queda pendent, com també l'espai de memorial al punt on hi havia l'arbre. Ara en queda la major part del tronc just al costat, estirat a terra. La idea és que quan les circumstàcies ho permetin, tant l'espai com l'homenatge puguin tirar endavant amb un acte popular. Anàlisi de les dades obtingudes a través de les proves del Carboni-14 efectuades pel laboratori D-AMS de Seattle (Estats Units) i les de l'Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), amb seu a Saragossa:
Cal tenir en compte que el cor de l'Alzina Grossa no hi era o, en tot cas, estava massa descompost com per considerar-lo fusta. Aquest és un fet rellevant, ja que a partir de les dades empíriques obtingudes de la part existent, calia fer una projecció sobre la que ja no en disposàvem.
Les mostres enviades a Seattle per a la datació amb C14 corresponien a la part de fusta neta i bona més propera al cor. Aquest estudi situa l'edat de l'Alzina Grossa entre els 177 i 217 anys, essent la mitjana de 197 anys (s'observa un marge d'error de 20 anys). Aquesta és una dada parcial, ja que no pot incloure la part desapareguda de l'arbre.
A partir de la datació per C14, doncs, l'estudi dendrocronològic efectuat mitjançant el software CDendro-Cooredorder per l'IPE CSIC i a partir de l'anàlisi de tres eixos radials ha pogut comptabilitzar en la peça de fusta estudiada entre 224 i 259 anelles amb una mitjana de creiexement de 1,6 mm anuals corresponents a cada anella. Això ens donaria una nova dada entorn dels 241 anys d'edat de l'Alzina Grossa, sempre amb aquesta marge de 20 anys amunt, 20 anys avall i parlant de la part de fusta existent.
A partir d'aquestes dades obtingudes mitjançant mètodes empírics, no ens queda més opció que realitzar una triangulació d'eixos per obtenir un punt central hipotètic que determinaria el centre del cor de l'Alzina Grossa i conèixer el radi mitjà del tronc equivalent a uns 69 - 70 cm. Sabent que 1,6 mm equivalen a 1 any de creixement, 70 cm equivaldrien a 437,5 anys (amb un marge d'error de 30 anys amunt i avall).
A partir d'aquestes lectures i projeccions, podríem considerar que l'Alzina Grossa va néixer a la vessant sud de la Serra de Bellmunt entorn del 1582, durant la segona meitat del segle XVI.
A partir d'aquesta data, es podria establir que l'Alzina Grossa va viure moments històrics per a la població com la reforma del Santuari del 1580, la Guerra dels Segadors 1640 i altres fets rellevants fins el dia que el temporal la va tombar, la nit del 20 al 21 de gener de 2020.
|