Cerca:
Hist˛ria << tornar
HISTÒRIA

La vila de Sant Pere de Torelló va néixer a l’entorn de l’església parroquial, que originàriament era romànica, constituint una típica Sagrera. La primera notícia referent a l’església data dels anys 1025-1050. No obstant això, també disposem de documentació del segle IX provinent de l’arxiu parroquial de Sant Pere.

L’edifici més emblemàtic del terme municipal és el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, del qual trobem una primera referència escrita en una donació que data de l’any 1240.

La parròquia de sant Pere, des dels seus orígens estigué sota la jurisdicció del castell de Torelló. L’any 1630, Sant Pere s’independitzà i passà a formar amb la parròquia de Sant Vicenç una única batllia. Per un document de nomenament de batlle de 1689 sabem que els pobles de Sant i Sant Vicenç eren considerats com una de les moltes baronies que formaven part de la noble casa de Cabrera.

El marquès d’Aitona, de la casa de Cabrera, concedí a la població de Sant Pere el títol de vila l’any 1690, i el privilegi de tenir un consell de jurats i de renovar les ordinacions de l’antic gremi de paraires.

Precisament, l’any 1603, el marquès d’Aitona, senyor jurisdiccional del terme, autoritzà la creació d’un gremi de paraires i teixidors a Sant Pere. Al llarg dels segles XVII i XVIII la vila experimentà un important creixement urbà i demogràfic, propiciat per la prosperitat dels dos oficis. Sant Pere arribà a tenir 2.149 habitants l’any 1787. Una altra mostra de la prosperitat va ser que entre els anys 1727 i 1764 es bastí la nova església parroquial de Sant Pere, d’estil barroc neoclassicista, obra de l’arquitecte vigatà Josep Morató. A principi del segle XIX fou ampliada, amb la construcció de la capella del Santíssim.

L’any 1806, per reial lletra de Carles IV, amb data de 8 d’agost, la parròquia de Sant Pere se separà de la de Sant Vicenç i es constituí en batllia independent. En mig del Trienni Liberal, l’any 1822, el poble patí els estralls revolucionaris, i cinquanta-quatre cases foren incendiades, així com el santuari de Bellmunt.

Al cap de quatre anys, un seguit de desavinences entre la gent de pagès i la gent de la vila de Sant Pere, portaran a l’escissió del terme en dos municipis independents, el de Masies de Sant Pere i el de Sant Pere. La separació es sol•licitada per la gent de Masies, pagesos en la seva majoria, que consideraven un gran honor el poder-se regir i administrar independenment de la vila.

L’aventura en solitari de Masies va durà una centúria (1826-1926). El funcionament municipal de les cases de pagès perd la raó d’ésser, i es comprèn que passat l’entusiasme dels qui provocaren la separació, tot tendeix a tornar les coses als temps anteriors.

L’agregació de les Masies, verificada, com queda dit, el 1926, no va sola: al mateix temps és tramitada i portada a compliment la unió al municipi de Sant Pere de l’antiga corporació municipal anomenada Sant Andreu de la Vola i constituïda pels masos que havien estat vinculats dels castells de Curull, i del Vilar o de la Vinyeta.

L’any 1937 i a conseqüència de la Guerra Civil, el municipi va haver de canviar de nom, per motius religiosos, i va passar a anomenar-se Bellserrat. Un cop finalitzat el conflicte bèl•lic, el poble es digué, per raons polítiques, “San Pedro de Torelló”, nom que perdurà fins a la fi de la dictadura. Aleshores es recuperà el nom vigent actualment, Sant Pere de Torelló.

Un municipi adscrit a la comarca d’Osona i a l’àrea geogràfica de la Vall del Ges, que integra amb dos pobles més regats pel riu Ges i per tenir una història en comú, Sant Vicenç i Torelló.

             

  Ajuntament de Sant Pere de Torellˇ - NIF: P-0823300-I
c. Verdaguer, 18 - 08572 Sant Pere de Torellˇ (Barcelona)
Tel. 93 858 40 24
Fax 93 850 91 30
st.peret@diba.cat
Web per Duma Interactiva.