Una quarantena de persones van assistir divendres passat a la sala Torner a la presentació del llibre 'La democràcia després de la dictadura', en què Jaume Campàs i Fornols repassa entre altres la figura de qui va ser el primer alcalde de Sant Pere després de Franco, Pere Rierola. El seu treball se centra en la trajectòria del Partit Carlí a la comarca d'Osona, del que el propi Rierola i el pare de l'autor, el santperenc Salvador Campàs, en van ser dos dels principals exponents.Rierola, de fet, va ser primer alcalde carlí de Catalunya. El seu pas per l'Ajuntament de Sant Pere vas ser curt, ja que el va deixar un any i mig després de les eleccions per desavinances amb el grup que el va acompanyar en aquella llista única de 1979. Però va culminar una trajectòria vital plena de compromís social des dels valors del carlisme més lligat a la gent i a la democràcia. I el millor exemple, segurament, va ser la seva tasca incansable per a la recuperació de la coooperativa La Familiar, nascuda als volts de 1920 i que va viure en tota la dimensió els efectes de la guerra i de la posterior dictadura, essent confiscada pel règim. Jaume Campàs va fer una pinzellada a tots aquests detalls, que queden recollits i documentats en el seu llibre.A la presentació de divendres van fer costat a l'autor l’alcalde de Sant Pere, Jordi Fàbrega, i els historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Josep Rovira, aquest últim amic personal de Campàs i antic alumne del seu pare, Salvador Campàs, a l’escola de Centelles. Fàbrega va aprofitar l’acte per agrair un treball extens en el qual veia, en el fons, l’homenatge que Pere Rierola mai no va arribar a tenir en vida “malgrat tot el que va representar per Sant Pere”. Fàbrega va dir que Rierola era el millor exemple del que no era tot el carlisme, al qual fàcilment s’ha associat amb el franquisme per la defensa dels valors tradicionals, la inspiració profundament cristiana i l’alineació, volguda o induïda, de part d’aquest moviment amb el bàndol de Franco durant la guerra civil.En realitat, la història del moviment carlí havia arrencat molt abans, a la primera meitat del segle XIX, amb l’oposició i enfrontament, sobretot des del món rural, al liberalisme que es començava a imposar com a nou model de societat i que va donar pas a tres guerres consecutives a partir 1833. “Enlloc la substitució de l’antic règim d'on es venia per l’era moderna, si es pot dir així, va ser tan dura i traumàtica com a Catalunya i a l’Estat espanyol”, va dir Solé i Sabaté.En definitiva, una lliçó d’història amb la sensació d’haver-la tingut especialment a la vora a partir de la figura de Pere Rierola i Salvador Campàs, dos santperencs carlins antifranquistes que, cadascú des del seu àmbit, van deixar una sòlida empremta que el llibre de Jaume Campàs contribueix a rescatar de l’oblit. “Al pas que anem, en un parell de generacions ja ningú no sabrà ni potser podrà saber d’on ve la seva família; si en aquell moment, per exemple, era franquista o republicana”, va sentenciar Solé Sabaté.A l'acabar l'acte els assistents ja van poder comprar el llibre, a un preu de 10 euros. Els ajuntaments de Sant Pere i Centelles han contribuït en l'edició.